L'US DE LLAUNES DE CONSERVA

Les  llaunes de conserva apleguen dos components: la llauna y la seva resistència als  

cops per a fe-rne un ús com a envàs idòni per a les conserves.El seu dessenvolupament ha 

tingut com a vector  principal les guerres, així com el dessenvolupament de la marina i 

després la resta dels exercits, encara que també per part de descobridors, pioners  i 

aventurers.

   Es sabut que una de les grans conquestes de la humanitat va ser el mètode de fer conserves, dessenvolupat per l'inventor i confiter Nicolás Appert, el qual va guanyar el concurs del Directori francés el 1810, després de multiples proves amb la marina francesa, amb envasos de vidre. Napoleó en persona li va donar el premi de 12000 francs. Appert no va patentar el seu mètode, com a regal a la humanitat.

   Qui si va patentar el procediment, incloent l'ús d'envasos metàl.lics, va ser en Peter Durand, el mateix any de 1810, començant l'ús per part de la marina anglesa. Els envasos de llauna, es conexien a Europa  des del s.XIII, amb unes primeres aparicions per part d'artesans de Bohèmia. Com en  les històries  del vidre emplomat (de Venècia) o de la porcellana (de Jindezhen, Xina),van ser objecte de desig i de guerres comercials.

    L´ús que en feien els anglesos (caixes de rapé -tabac-,caixes d'aliments com els bombons y les galetes) els van impelir a fer ús de l'espionatge industrial als alemanys de Dresde, on s'havia allotjat una gran part de la producció el segle XVII. El 1731 es va instal.lar a l'espanya de Felip  V una fàbrica, a la serranía de Ronda (Màlaga), d'empresariat alemany, on hi havia un "quarto secret" on es feia l'aplicació del bany d'estany sobre la xapa de ferro.

    Les primeres llaunes eren molt aparatoses, y per al contingut de 4 lliures  arribaven a pesar un mig quilo (una lliura).

  El procediment d'envasat i segellat quan el menjar encara treia vapor, amb soldadura de plom, podía ser orígen de intoxicacions, bé pel metall (intoxicació plúmbica) bé per una incorrecta formació de la pel.licula d'estany del segejat, que afavoria el creixement de la bactèria botulímica.

  Tots aquests inconvenients han estat  actualment superats, en els més de dos segles que han estat en boga les llaunes de conserva.

 Fins a aquell moment els aliments s'havien conservat en salmorra (acció conservant del Clorur sòdic) anxoves, bacallà, congre y també pernil, cecina... o la dessecació, en  farines, galetes,cansalada, fuet, llegums, arròs,...
en escabetx (ClNa i ácid acètic), aliments fumats (acció d'aldehid fórmic, després pel fum), acció sobre els guisats de carn de la canyella i el clau d'olor o girofle (acció de l`àcid benzoic i l'àcid sòrbic), la fermentació (ví, cervesa, formatge,....) però també choucrute i fermentats de  soja, barreja amb vinagre (mostassa), coccions"ala vinagreta" o l'afegit de sucre (melmelades i compotes)  Moltes de les tècniques usades des de l'antiguitat, o dessenvolupades durant la Edat Mitja.

   Avui en dia fem servir principalment l'acció del frigorific, però temps enrera, aquesta opció de conservar en fred, només estava a l'alcanç dels reis, que feien servir la neu de l'hivern, conservada "ad hoc" a les geleres, embolicada amb palla.

Aixi, l'aparició de les tècniques de conserva, va ser un gran avanç per a la humanitat.