ACUAPONÍA

En el cicle del Nitrógen podem intervenir per a obtenir l' assimilació del N com a nutrient de les plantes, en forma de Nitrats (NO3-), amb la intervenció de bacteris nitrificants de dos tipus, que ens descomposin l' amoni en nitrits (bacteris dels tipus Nitrosomas i Nitrosococcus) i que ens descomposin els nitrits en nitrats (Nitrobacter).

Tots els demés nutrients que hauràn d' alimentar a la planta se li hauràn d'afegir a l' aigua, excepció feta del carboni, que provindrà de la fotosíntesi del CO2 ambiental; l'haurem d'afegir principalment quelat de Ferro amb correcció dels nivells dels demés elements (P, K, O2, Ca, Mg, S com a nutrientes principals i B, Cl, Cu, Mn, Mo y Zn como nutients menors), cada vegada que corregim la quantitat d' aigüa, balancejant els seus components àcids per a corregir el pH.

Frecuentement trobarem un ús de peixos de xarca o de estany per a la hidroponia casera, aquest serà el cas de les Tilàpies o de las carpes Koi, amb l' afegit de la seva gran resistència a la manca d'un manteniment adequat de l'estany. Es poden cultivar també carpes europees i fins a d'altres espècies de piscifactoría, como són les truites arc de sant martí (fa poc vaig veure un vídeo de Youtube amb acuacultura a Colombia, amb aquesta espècie en concret).

Lluny de les experiències caseres, es pot inclús practicar acuacultura amb aigua de mar, i espècies de peixos marins. La investigació puntera així ho fa, un cop comprovada la factibiltat dels procesos, que requeixen únicament del seu afinat final.

  
De fet, l' aigua marina disposa de tots aquells micronutrientes minoritaris, que si no, hauríem d' aportar per a una alimentació sana, hi ha qui proposa el seu consum diàri, rebaixant la seva salinitat a 9 (des de 36 gr/litre), assemblant-se a l'aigua que discorre pel còs humà en forma de suero o secretat, per exemple en forma de llàgrimes.

Que les universitats ho possin com a objectiu, en lloc de repetir fins a l'infinit coses que ja han estat provades, i amb explotació comercial ja mateix vigent.
Com a punts de partida estàn les experiències dels sistemes GFA de piscicultura marina (Explotacions a Israel), en circuït tancat i també s' ha pogut críar en cautividad espècies de corvines (peixos d' estuari).

El comentari vé a compte de la poca viabilidad de la Tilàpia (poc recorregut comercial, ja mateix, sobretot per la pressió de grups ecologistes, i amb poc contingut de proteïnes, segons els estudis recents) o de les diferents espècies de carpes (les carpes que mengen vegetals -algues- tenen un fort gust a llots, de no ser que estiguin tres hores, marinant-se amb bicarbonat). La producció de truita de riu, cambia l' aspecte merament comercial, a millor.

Es requereix trobar una balança quasi perfecta entre el número de plantes a produïr i el nombre de peixos, per a no afectar a cap dels dos. La quantitat d' espai requerida es més gran, que als sistemes d'hidroponia, degut als estanys per a els peixos i els sistemes de filtrat.

   
Esquema (simplista) de la producció acuapònica. Hi manquen els sistemes de filtrat, de no ser que se encarregui aquesta misió a l' àrid de base (amb la qual cosa colapsarà el sistema en pocs mesos).

    Sistema GFA de producció piscícola (Israel).