HIDROPONÍA

 
Hidroponia.



De les primeres formes de hidroponia de les que ens han arribat noticies, van ser a través dels cultius “sense terra” que es practicaven en zones del dessert de Negueb, a Israel, allà pels anys setanta del passat segle.


Encara que els cultius hidropónics tinguin precedents en els temps dels romans (cultius de cogombres en temps de Tiberi) no va ser fins a entrat el segle passat que es van començar a possar les bases de les sol.lucions de nutrients; arribant després d'anys de investigacions i de polèmiques sobre la seva viabilitat i adequació, inclús a la producció en massa de verdures per part de les tropes estadounidenses desplaçades en el pacífic durant la Segona Guerra Mundial.

En els anys vuitanta del segle XIX, hi va haber una generalització de l'us de la hidroponía en cultius com el tabac, que precissaba d' una forta dessinfecció de les terres on es sembraven els planters, i més tard com a forma de producció integral, inclús en païssos amb una gran tradició agrícola, com Holanda.

Avui en dia, tenim què, degut sobretot al règim molt irregular de les plujes i al consum cada cop major de plantes incompletes en el seu desenvolupament (enciams, espinacs, fulles de col, cebollí, brots, flors comestibles,...) es desenvolupen, cada vegada més, en cultius amb tècniques de hidroponia. Són empresses que neixen d' emprenedors jóves amb pocs recusos inicials, en llocs com a golfes, sóterranis, terrasses,...

Els estudis de la Nasa per a l' alimentació de possibles colonies de humans desplaçats fora de la Terra, comprenen variants dels cultius hidropònics, tals com els RSS (cultius sense substrat), cultius amb substrats inerts (grava, cascarilla, palla, sorra,...), i també els cultius combinats amb acuacultura, basats en el cicle del nitrógen, en els quals es combinen la piscicultura amb la hidroponia.

Al nostre país, tenim un fort endarreriment en la implantació de la producció hidropònica, amb empresses de subministres per a tècniques de agricultura de vanguardia centrades en la producció casera de plantes de cannabis, degut a la prohibició del seu cultiu, amb petites escletxes legals per a la producció per al consum pròpi.

Es salven de la dil.lació, amples zones d' Almería i de Murcia, amb diferents tipus de reg, que prescindeixen de l'us de les aigües de pluja o de les aigües fóssils.

També existeix un gran component de investigació en zones com Navarra. El salt es brutal, no existeixen al nostre país petites explotacions agrícoles amb tècniques avançades, o la seva visibilitat es nul.la. Més preocupant encara és el fet d'amagar l'ús d' aquestes tècniques cara al consumidor final.

  
Tot projecte de hidroponia ha de partir d' una conciençuda anàlisi de les aigües que es pretén utilitzar.

Si partim d'aigua de pluja, en teoría, partim d'aigües pures. No obstant, qualsevol anàlisi ens demostrarà que la anomenada “pluja àcida”, amb tots els seus contaminants, principalment ions SO2 i NO3, tindràn una incidència en les anàlisi.

Estrictament, les verdures que conrearem necessiten de 16 components; sals minerals que afegirem a l'aigua, H2O i CO2. Dels minerales que influirán, directament en els cultius, els podem classificar com a nutrients majors primaris (N,P,K ),secundaris (Ca, S,Na i Mg), en forma de àcid Fosfóric, Nitrat de Calci, Sulfat de Magnesi, Sulfat i/o Nitrat de Potasi i nutrients menors (Fe,Cu, B, Mn, Cl, Zn ) la salut humana, a més, necessita de petites traces o adicions a la fórmula general de les verdures (Br, Se, Si, Al, Li, Ni, V, I, F, W,...).

   Aquests elements amb menors proporcions poden venir de les aigües de consum,  ó com a afegits; si aquestes no procedeixen exclusivament de l'aigua de rec, ja què compleixen amb alguna funció en l'alimentació humana, encara què algun arriba a ser tóxic/a per a certs animals, així, depenent del seu consum final, seràn o no necessaris a l'aigua. També poden ser no necessaris si la seva incorporació a la dieta humana prové d' altres aliments, o directament de suplements, encara que siguin circumstancials.

    Un altra manera d'aportació d'aquests minerals, molt més sana si atenem a tots els indicis, és l'aportació directa d'aigüa de mar, seguint les precaucions lògiques per a mantenir un grau de salinitat adequat.

  Els indicadors principals, a controlar, seràn el pH (entre 5,5 y 6,5) -concentració de l'ió H- y la electroconductivitat -quantitat de les concentracions salines, amb valors entre 1200 y 250 ppm. Com a reactiu principal, tindrem el O2, el qual haurem de renovar en cultius aquapònics, o garantitzar, mitjançant el recorregut de les aigües en cultius hidropònics, i podem explotar el cicle del nitrògen en cultivos acuapònics.

   Els cultius inicials, bàsicament la germinació i les primeres tècniques de hidroponia, varen ser en safates, amb sistemes flotants (sobre plaques de porexpan) anomenats de forma general cultius NFT, es basen en tècniques de inundació (Flood).

    Segueixen els sistemes de làmina d' aigua, també denominats GHE, o Aeroflow, de fluxe profund, que indueixen un pendent amb circulació de l'aigua (del 2% al 8%), que permet la oxigenació dels arrels i la combinació de l'oxígen amb l'aigua. Sistemes com el Dutch Bucket, permeten el desenvolupament de la planta en alçada, tals com els sistemes amb tutors (plantes trepadores tipus tomàquet), o árbres fruiters. En aquest sistema s' utilitza un àrid inert (grava, residus de carbó, argila expandida, sorra, fibra de coco,...) per al ancorat de la planta a través del seu arrelament.

Pot substituir-se el sistema de galledes holandés per bosses de plàstic de doble capa, reutilitzables, regant per goteig, en lloc de per inundació, o reservant els 5 cm del fondo para embassar aigua i aprofitar la capil.laritat.

Queden per esmentar els diferents sistemes verticals, que aprofiten la gravetat per a anar regant els diferents recipients, partint d' un bombeig inicial de l'aigua.

Tots aquests sistemes aprofiten al màxim l' espai disponible, amb piràmides (cavallets) del sistema de làmina d' aigua, que apilen fins a 15 m2 de cultius per unitat (de 6m de longitut i 10 m2 útils, amb 800 plantes), mitjançant la utilizació d' estants, que doblen o tripliquen la superfície de les safates de inundació, o l'apilat d' elements contenidors (fins a 4x11 nivells=44 plantes per m2). Tots, ells, també, deixen d' alguna manera, respirar les arrels, per tal d' evitar que es podreixen, ja sigui en cicles o de forma contínuada.

NOTA: Recentment,la meva opinió sobre la hidroponía ha canviat 180 º, el miracle de la vida vegetal a partir de tan sols 16 elements, ha donat lloc al parer de l'agricultura orgánica de que alguna cosa passa amb les carències (encara que siguin en forma de traces) de la resta dels elements de la tabla periòdica, i que la falta d'un sol element, pot provocar seriosos problemes.