ECOCIÈNCIA Y VIDA ALTERNATIVA

Ecociència y vida alternativa.

Sembla mentida, però ja han passat més de 50 anys desde els primers experiments “hippies” de vida alternativa, en los primers anys 60 del segle passat; no tot va ser sexe, drogues i rock and roll, si no que també hi va aparèrixer un movimient alternatiu de vida “amb menys coses”, després dels standars dels anys 50 en els Estats Unidts de Nord-amèrica que creaven les necesitats més banals, exportats ideològicament amb les pel.lícules de hollywood de “teléfons blancs”, protagonizats entre d'altres per la “Doris Day”.

Així, es van fer experiments de vida en “comunes” col.lectives, en llocs de propietat pública, dels que romanen, com a fantasmes del passat algunes d`elles com “Drop City”, comunitat d`artistes de 1965, que encara es pot visitar i amb formes basades en domos geodèsics, invenció d`Albert Buckminster Fuller en els anys 40 del passat segle, amb una patent del seu desenvolupament de 1949.

Les estructures dels domos geodèsics tenen la raó de la seva existència en ser unes formes estructurals que emboliquen un máxim d' espai interior amb un mínim de material resistent, d'aquí les seves aplicacions per a “cobrir” volúms independientement del que tingui lloc al seu interior, donades les característiques de no tenir cap element estructural en el seu interior (pilars de recolzament).

Aquí tenim una composició d'imátges, del domo geodésic del pavelló dels EE.UU. a l`exposició internacional de Montreal de 1967, denominada “Biosphere”, en l' actualitat, es conserva sense el rebliment acrílic, cosa per la qual dona una falsa imatge de transparència.

Fuller va buscar una resposta a la pregunta «¿Té la humanitat una possibilitat de sobreviure finalment i exitosa en el planeta Terra i, sí es aíxí, cóm?». Considerànt-se a sí mateix un individu mig sense especials mitjans econòmics o títulació académica. (Wikipèdia).

Va ser un visionari que escrigué diversos libres sobre el seu ideari, amb la terra com a nau espaïal, amb uns moradors (nosaltres), limitats per l´ús de recursos escassos.

Com a part d' aquest ideari, Fuller va desenvolupar, allà pels anys 40 un tipus de projecció estereogràfica per a la Terra, lluny de les deformacions de les projeccions Mercator, en la qual apareixen els continents més propers a les seves veritables dimensions.

Un cop vençuts els 20 anys de promig que té una patent a nivell mundial,ha tingut lloc un ús totalmente “obert” de les estructures de domos geodésics, havent com à mínim dos programes de ús obert a través d`internet , per a el càlcul de les longitut de les barres.

La “web” apareix plena de vídeos de com muntar estructures geodésiques, amb solucions molt diverses per a fer els nussos, des de articulades fins a fixes, de PVC, metall, fusta,...i amb multitut d' empreses que pre-fabriquen els domos, a un baix cost, per al seu muntatge como un “kit”, o com a estructura fixa per a habitatges unifamiliars.

Aquesta és una forma més de muntar un hivernàcle, encara què en participar de las teoríes del seu inventor, el senyor Fuller, sembla una forma més lògica per a la seva construcció, encara, haurem d'afegir que per a algunes persones la forma geodèsica presenta un camp de força “especial”.

Un altre tema, és el què farem amb el nostre hivernácle, si serà una forma passiva o activa energéticament parlant. Donat què els millors creixements de les plantes es produeixen en atmósferes controlades sobre uns 20º C, haurem de calcular una aportació energètica per a el nostre domo, sobretot amb temperatures invernals, raó de ser dels hivernàcles.

Al nostre país, podems comtar amb una col.laboració de les energíes tèrmiques a partir de la radiació del sól, especialment si disposem d'una solera de pavimentació amb una important massa tèrmica o parets amb captadors solars.

Una altra forma “lògica” de calefacció, es la disposició de “llits” de germinació escalfats a partir de compostatge. També, en latituts més septentrionals o a majors altituts, no serà gens menyspreuable la col.laboració d´un equip d´estufa, amb crema de matolls i esporga, o inclús “pellets” de residus de fusta, conjuntament amb un aïllament competent de les zones no irradiades.

La utilizació de sistemes de hidroponia, o inclús sistemes d' acuaponia pot acabar de tancar el nostre sistema, cara a produïr aliments de forma sostenible. La manca de pluges de forma regular, unida a la preservació respecte a entorns hostils, per l'abundància de plagues, pot obligar-nos a recorrer a aquestes tècniques de cultiu, per a assegurar les collites.

Basats en aquestes tècniques, fa ja un temps que va funcionar un experiment de creació d'un hàbitat tancat, per part de Matt Adamson, de la universitat d'Arizona, en els anys 90. Va ser la creació de Biosfera 2. l'experiment va fallar al final per una obvietat, i fou el nivell d' O2 contingut a la seva atmosfera, que es va reduïr de forma alarmant, en dos ocasions, per l'exagerat consum per part de bacteris e insectes, que es van multiplicar sense control, portant els seus ocupants, quasi a la paranoia. També van tenir problemes per l'acidificació dels “mars” i la mortandat general dels peixos. L'experiment va durar dos anys.