ESPÈCIES DE TAURONS PER AL CONSUM HUMÀ

   Que el "cazón" és una espècie de tauró que ens arriba a la taula, no és cap novetat, igual que ho sospitavem del peix "angel", però mai els hem arribat a veure la cara (ni les aletes) quan el peix està al mostrador de la peixatería.

    Sabem per la premsa els desficis que estàn fent les arts de pesca d'arrossegament i la pesca de la tonyina amb taurons i dofins, a la qual cosa hem d'afegir la pesca esportiva en algunes de les espècies de taurons, especialment amb els marrajos o tintoreres.

    Sorprén la gran quantitat d'especies de taurons que han arribat a estar a la  mediterrània, ara tan dessolada, que només podem garantir la pesca si utilitzem tècniques d'aquicultura,
d'altra manera, el botí dels pescadors de les nostres contrades queda rellevat a unes poques espècies i a unes poques caixes d'algunes d'elles, quan n´hi ha més d'una caixa.

   Aquest és l'aspecte d'un "cazón" viu, què bonic i amb linees hidrodinàmiques, quan es escuarterat, el primer que desapareix són les aletes, que tenen un mercat garantit diferent de l'usual. Seràn benudes per a fer sopa d'aleta de tauró.
 

 Aquest altre és un exemplar de Mielga, tauró què té la peculiaritat de poder defensar-se dels agressors amb dos espines que té per aquest proposit a l'aleta caudal.

I aquest altre, és una "pintarroja", també apreciada gastronòmicament. és un parent dels peixos "gat".

   Aquesta altra espècie es un peix angel o "angelote", que també hem menjat moltes vegades, sobretot de crios.

   Mirem aquesta foto i pensem en un exemplar petit de  tauró comestible, i que algunes vegades també hem trobat a l'aparador de la peixateria, en realitat, aquest tauró "zorro" o guineu pot arribar de 2 a 6 metres de longitut i als 500 kg de pés. Malauradament, no ens trobarem mai un exemplar així a la nostra mediterrània, tot i que participa en el habitat, i la seva explotació comercial interesa les aletes, la pell i l'oli de fetge. La pesca esportiva acabarà de delmar aquest tauró que menja arenques (Les seves petites dents no donen per a gaire més).

     Aquest sí, és un exemplar de Tintorera o Tauró blau, que de vegades ens visita tot i que abomina de les platjes, amb la pudor de pixats, de broncejadors, i altres farums humanes. De vegades a causat algún problema als humans, sobretot quan se li tiren a sobre, intentant demostrar que encara que ja no tenen vint anys, son ben capaços de internar-se dins el mar. Podría arribar als 4 metres i als 220 kg de pés, però com a molt trobarem exemplars de 2 metres, o de 60 cm, com un tauró que va apareixer (un día que la platja estava deserta) a la platja llarga de Tarragona . D'això farà uns 8 o deu anys.

   El tauró Mako, és un gran nedador, l'animal més ràpid de l'oceà, depredador dels peixos espasa,.. .Aquesta ha estat la seva perdició, la pesca esportiva amb grans llanches bi-motor, o amb més motors inclús, n'ha fet el trofeu predilecte, tant que ja no quedaràn exemplars de gran mida.Les arts d'arrosegament faràn la resta de la "feina", acabant al plat d'algun comensal els exemplars petits.

     Aquí tenim el "terrible" tauró marró o de sorra, especilsta en profunditats marines, el seu menú inclou peixos com els llenguats, "platijas", petits cefalòpodes, bruixes,...


   Tots aquests taurons tenen o teníen com a habitat la mar mediterrània, com a mostra un botó:

Aquesta és o era la distribució geogràfica de la Tintorera o tauró blau.

Queden al tinter tres o quatre espècies que alguna vegada han estat trobades al nostre mar
Sempre exemplars de mida petita, rés que no pugui ser pescat i acabar al plat, encara que només siguin les seves aletes. Per molts anys poguem trobar alguna bèstia a la nostra mar!