ELS LLAGOSTINS

   Durant molt de temps, havia cregut que l'orígen dels llagostins era com les gambes, l'aigua de mar.I que eren pescats a alta mar.

    Quina va ser la meva sorpresa quan l'altre día vaig veure un reportatge d'una granja de cría de camarons a Mèxic, a través de Youtube, en que van explicar, amb pels i senyals, el procés de cría d'aquest marisc en d'aigua dolça.

    I, no és que el camaró sigui un marisc d'aigua dolça, pero és molt adaptable als canvis de salinitat, quan està en estat larvari, i d'aquí en endavant el seu desenvolupament pot ser en aigües amb qualsevol nivell de salinitat.

   El cultiu del Camaró en aigües salobres, té una tradició de 500 anys en zones del sudest asiàtic amb una producció de caracter extensiu, que aprofita tot tipus de recursos, com la inundació dels camps de conreu d'arrós, per a compaginar-la amb la cría de peixos d'aigua dolça. 

   La fertilització inicial dels estanys, d'aquestes explotacions extensives, es fà amb la utilització d'adobs orgànics (fems) o aigües negres de les petites comunitats agraries, on hi ha abundància de restes vegetals i animals, així com els excrements i adobs inorgànicos com els preparats industrials a base de fosfats i de sulfat d'amoni. 

    La convivència de la cría d'altres espècies, en aquest càs de peixos (Tilàpia, cultiu adaptat a l'Amèrica central i a Mèxic, donades les característiques poc productives de la fauna local piscícola.) obliga a ser molt curosos amb el filtratge de l'aigua, i a exterminar (amb clor) els possibles llocs on hi romanguin el ous d'aquests peixos, quan es deixen descansar les basses de cultiu. Un altre depredador en potència són les libèlul.les o cavallets del diable, que s'eviten sembrant les larves de camaró a partir d'una certa mida.
   

   Dels camarons passarem a la quisquilla, i d'aquesta als llagostins, són la mateixa espècie, només canvia la mida. L'espècie de més explotació és P. Vanamei o llagostí blanc del Pacífic.

    El cultiu intensiu del camaró tingué les seves beceroles al Japó l'any 1933, durant 10 anys el doctor Motosaku Fujinaga, va fer experimentació amb ous procedents de femelles pescades abans de desovar, i va aconseguir la reproducció en cautiveri del camaró japonés o kuruma, anomenat  Penaeus japonicus.

    A medina del Campo (Valladolid), es produeix des de fa uns anys gamba fresca. En aquest càs, la iniciativa d'un Norueg, un anglés i un francés, va adaptar les basses o estanys d'aigua dolça a salada, en un procés invers, d'adaptació del medi, enlloc d'adaptar la espècie, amb sal provinent de Israel. ( No és què aquí al país no es produeixi sal, si no que la sal que es ven a Espanya -seguint la legislació vigent- el.limina tots els vestigis de les sals potàsiques i d'altres "impureses", per tal d'aconseguir sal blanca i seca, de taula, és a dir ClNa gairebé pur). D'això es queixen els ecologistes, d'arribar a concentrar un verí, el ClNa, a costa d'el.liminar d'altres sals que són beneficioses per la salut humana i animal.