Agafarem com a moment històric l'anàlisi de la supervivència durant les grans migracions a l'Oest,
primer des de europa i segón, fins a l'Oest americà. També és objecte d'anàlisi el menjar d'abord de les flotes de la marina.
L'aliment bàsic dels militars, ja desde l'antiguitat, en els exèrcits per exemple d'Alexandre Magne
và ser el biscuit o galeta de mar, que al llarg dels segles, fins ben entrat el s.XIX era la base de l'alimentació de la marina. Aquest "biscuit",obeeix al nom de "dos vegades cuit" al forn, per a el.liminar la major part d'aigua de la massa de pà. fent-lo indigerible e inmasticable si no es feia remullant-lo una bona estona, les més de les vegades en forma de sopes.
A això, s´hi afegien alguns complements, com a peix sec, tocino, caparres, olives, formatge,...
A la marinería no li tocava gaire cosa més, en canvi als oficials, i als passatgers, s'els oferia carn seca cuinada tres vegades a la setmana, peixos diversos en sal, farinetes de pinacle (una barreja de grans), alls,ceba, llegums (frijoles,fabes, cigrons i/o llenties ).
La beguda abord era l'aigua. Els mariners catalans i valencians, a l'igual que les tropes d'infanteria,
hi barrejaven ví, per a fer-la més passable, ja que trobar aigua potable, o conservar-la en òptim estat, era un dels maldecaps quotidians. Rarament corría l'aiguardent, només en celebracions especials.
No us penseu que el ví era una maravella, ví de Borgonya negre o vi dolç de canàries, com prenien els nobles, més aviat, era vi picat o directament vinagre.(D'on van sortir si no les quantitats ingents que va gastar l'Anibal per a fondre la pedra, al final de la seva travessa dels Alps).
Els mariners holandesos, bevien cervesa, mentre en quedava, al principi de les singladures, també tenien un altre privilegi, portaven cinc formatges (grans rodes) cada un d'ells.
Pastors, traginers, buhoners i altra gent que s'estava pels camins van inventar plats com les "migas",
"atascaburras", brandada, farinetes i altres plats semblants, on es feia servir el bacallà, o el lluç curat en sal i assecat, "peix cecial", el pà com a base, algún fruit sec, llard per a fregir,...I si es trobaven esparrecs bladers, fonoll, rabes, ortigues, patates,..i negociaven o demanaven algún ou.... festa completa.
Era una qüestió de sort trobar bolets comestibles, algún cirerer aïllat, anous, mores o cireretes de pastor. Quant a llegums, es menjaven faves, fessols, llenties i cigrons. Quant a condiments, sempre es portava sal, mostassa, herbes diverses, com el romaní,la matafaluga, la farigola, sàlvia,...
Els mateixos avantatges, quant a dieta, tenien els mariners de cabotatge.
Així, podem saber,o imaginar la dieta dels colons i els aventurers, afegint blat de moro, alguna peça de caça com el gall d'indi, alguna llebre, molta patata, i com a beguda estrella... el café. Cafè americà, no pas un "ristretto". Era la manera de potabilitzar l'aigua ,i de fer mes passadores les "galetes" de mar o bescuit.
Així, no es d'estranyar que a molts Spaghetti Western hi apareguin los frijoles amb cansalada, com a plat principal (o únic). A això sempre es pot afegir unes sopes de farigola, carn seca (fumada), salmó, truita de riu, carpes, ...i farinetes i formatge sec. Si a tot això hi afegim tomàquets assecats al sol i pasta seca, ja tenim tot un menú. A partir del 1880 també s'hi podien afegir les sopes de pèssols hidrolitzats (cubitos de caldo) de la casa Maggi.
De postre,una poma, Nordamérica és un país de pomes, originalment pomes silvestres. Actualment amb 2500 varietats de poma (100 d`elles en producció comercial),si no, pastís de poma, pomes al forn, o melmelada de poma.
El sucre, en principi reservat per a edulcorar el té o el café, no tindria un gran dessenvolupament fins al segle XIX, de la mà de les gelatines industrials, motllos fets a mida i de la pols de fornejar (llevat químic) per als pastissos
fets a casa.
