AGRICULTURA ORGÀNICA

AGRICULTURA ORGÀNICA

Dels diferents modes i formes de treballar la terra, enfront d'una agricultura intensiva cada vegada més tecnificada, amb adobs sintétics, plaguicides sintétics i llavors modificades genéticament; tots ells nascuts a partir de criteris de producció, dins l'anomenada revolució verda que començà els anys 30 i 40 del segle passat, a diferents paisos industrialitzats. Hi apareixen moltes d'altres técniques alternatives que defugen aquests condicionants “industrialitzats”, començant per les llavors, que no volen sotmetre's a la hibridació, la incapacitat de reproduïr-les, guardar-les i potser millorar-les amb técniques tradicionals, de creuaments controlats.

I és que l'agricultura té més de cinc mil anys d'antiguitat, i poques coses han estat tan estudiades, triades i remenades, com les formes de producció agrícola. Així, parlem d'agricultura sostenible, agricultura ecológica, agricultura orgánica, permacultura, agricultura biodinàmica i no roturació, (segurament em deixo alguna al tinter); cadascuna amb diferents punts d'atenció particular, però que comparteixen formes d'adobar la terra, formes de lluïtar contra els paràsits i formes de cuidar i millorar les llavors.

Des de temps immemorials l'home ha basat els treballs de la terra a les diferents fases de l'astre més proper La Lluna, que amb les variacions de la llum reflexada, ha il.luminat les nits de forma desigual. D'aquí a establir una influència de la lluna, segons la posició en que fà l'orto (sortida o “aparició” de la lluna per l' Est a la intersecció del plà de l'ecliptica amb l'horizó) que més denota l'època de l'any que altres fenòmens, ja que la Lluna recorre tot l'arc del cèl (seguint el plà de la eclíptica) cada nit, seguint un signe zodiacal. Endarrerint-se, això si, 50' cada nit (12, 5º cada nit, sobre els 360º).

Podem compartir les fases de la Lluna, així com el calendari lunar que s'en deriva, no només en les formes de producció agrícola, si no també en la mesura del temps, la fixació de les festivitats religioses i d'altres funcions atribuides als calendaris, per a la fixació dels treballs que son compatibles (vegis la memòria popular, o “el calendari dels pagesos”).

 La presencia d'altres astres en el firmament, ja sigui “propers” , per exemple Venus o Mart o llunyans (Júpiter i Saturn), no poden imfluïr per les grans magnituts de la seva distància (la representació de tots als planetes “apinyats” prop del sòl, no deixa de ésser un recurs educatiu, quan no respón en rés a la realitat).

La manca de menció de Urà i de Neptú, no respón a una manca de coneixement en aquell moment, si no a les formes ancestrals de l'astrologia, quan no es tenía idea de la seva existència (en temps relativament recents de Galileu i Kepler o fins de Newton, es desconeixia la existència del planeta Urà, va ésser descobert per Herschel el 1781; tres quarts del mateix passa amb Neptú, el qual no va entrar a la història fins el 1846). Només hi apareixen els Cinc planetes clàssics.

D'altres coneixements que podem compartir, són:

.- La implantació de policultius. -El més tradicional era plantar cereals al mig dels camps d'oliveres o d'ametllers. També la formació de diferents “taules” juxtaposades als camps d'horta.

.-Rotació de cultius. La implantació de les tècniques de guaret i de repòs de la terra de cultiu i la rotació d'aquests, amb la inclusió de plantes lleguminoses per a la fixació del Nitrògen ambiental, Vàren ser pioneres a l'alta Edat Mitja.

.- Control del cabal i temps de duració en el “vertits” de residus de granges, per a minimitzar els possibles danys.

.- Reg per degotament, substituïnt els recs d'anegament. Permeten un estalvi d'aigua molt important, apart d'altres usos o conreus barrejats.

.- Implantació de barreres vives i cultius de cobertura. Formació de “barreres” a les males herbes amb d'altres de controlades, com són el càs de la grama negra o de la potentilla, també la cobrició del terreny amb d'altres cultius, herbes, palla o asserradures per a un futur “compost”, o escorça dels arbres, tots ells per a evitar la evaporació excessiva i l'assecament superficial.

.- Afavoriment de la instal.lació de microflora, microfauna i llombrius de terra en el terreny.

.- Utilizació d'adobs orgànics. Compostatge.

.- Deixar bestiar i/o gallines soltes, per a controlar invasions de plagues o males herbes, especialment llimacs i cargols.

Tècniques més compromeses, aboguen per la No-roturació de la terra; així ho diuen per exemple els permaculturals, que aboguen per la reutilització, la recuperació, la re- valorització i el reciclatge de les diferents coses i elements.

L'agricultura sense roturació és possible, sobretot en climes tropicals i semitropicals, amb l'acció benèfica dels fongs, d'altres microrganismes, i sobretot llombrius de terra, autóctones.

Es més dificil d'aplicar en climes d'estacions marcades, on el veïnatge de l'hivern, amb terres durs i glaçats, amb la época de mes producció, la primavera, obliga a “trencar” el terreny per a poder-lo fer productiu.

Existeixen técniques de roturació mínima que parteixen d'un control, primer, de les males herbes dins el terreny de conreu.

La no-roturació pot portar a problemes hidrics, amb una excesiva escorrentía, en determinats casos.

Tan important arriba a ser aquesta tasca de recuperació i potenciació d'espècies vegetals i animals, què s'incorporen seguiments a la producció i s'implanten segells de qualitat. Es del tot necessari evitar les inmissions de llavors alóctones provinents de la enginyeria industrial, què necessàriament empobreixen el llegat de les llavors i diferents espécies vegetals que ens han arribat després de més de cinc-mil anys d'agricultura. D'aquí, la lluita contra les llavors transgèniques, apart de temes de hibridació i de propietat intelectual.

Les plagues es combaten amb diferents tècniques, que defugen els pesticides industrials.

De molta aplicació en l'agricultura orgánica, i amb més de trescents anys d'aplicació, és el “caldo bordeles”, a base de sulfat de coure i calç.

Els puristes, tal com els agricultors biodinàmics, no apliquen aquest “verí” per la terra, optant per d'altres formules com poden ser les infusions de cua de cavall, camomilla, romaní, menta, o Absenta “ajenjo” (Artemisium absentis) i d'altre herbes, nicotina i altres verins orgànics, segons el conreu a tractar i el tipus de plaga.

Els biodinàmics arriben a fer tractaments basats en la homeopatía, energizant les solucions en parts ínfimes de concentració, per exemple de les cendres d'escarabat. Aquesta energització, es dóna per la creació de vortex en una i altra direcció alternativament, remenant l'aigua amb la solució adequada, en temps que oscil.len des dels 20 minuts en endavant.

També parlen de la imfluència dels raigs còsmics i de la presència benefactora del bestiar vacú, recollint aquestes energies amb les seves banyes, i d'aquí els preparats amb banyes farcides de fem i d'altres productes.

Sigui quina sigui la seva dèria o “puresa”, qualsevol forma de producció tenint en compte la terra, la història i les tradicions, és molt millor que l'anomenada agricultura industrial, on l'únic que prima és la producció, a qualsevol cost.